Festes de Moros i Cristians en honor a la Divina Aurora

Beneixama celebra del 5 a l'11 de setembre les seues festes de Moros i Cristians en honor a la patrona de la Vila, la Divina Aurora. Són, sens dubte, les festes de més importància que anualment celebra la nostra població.

La configuració del nostre esquema fester té l'origen en la generalització de la celebració de Moros i Cristians al nord de la província d'Alacant a finals del segle XVIII o principis del segle XIX, i són hereves de l'antiga soldadesca. Aspectes militars de la mateixa s'han sabut guardar amb especial puresa i rigor a tots els nostres actes. Des dels càrrecs de Capità, Alferes, Abanderat i Sergent, fins a les esquadres de gastadors i els seus moviments militars. També són herència de la soldadesca els actes d'arcabusseria que els dies 7 i 8 de setembre es continuen celebrant, amb l'exhibició de nombrosos arcabussos, però especialment dels majestuosos cops. 

Un altre pilar de les festes de Beneixama, és la devoció a la nostra patrona, la Divina Aurora. El 1821, José Parra, Salvador Vera i Vicente Luna tornen amb els seus carros de comerciar. Travessant la plana manxega, una forta tempesta els sorprèn al mig de la nit. Tement per la seua vida, van implorar la seva protecció a la verge de “l'aurora”. En aquell moment va cessar la tempesta i van veure una llum estranya, una “aurora boreal”. Arribats a Beneixama, van començar una veneració que avui dona títol al patronatge de la nostra població.

Amb aquests dos elements, soldadesca i veneració a l'Aurora naixerien les nostres festes de Moros i Cristians en les primeres dècades del S. XIX. Les festes de Biar seran un referent, ja que des de 1803 ja se celebren “ambaixades” a la població veïna. Beneixama assumiria l'estructura festera de la població a què va pertànyer eclesiàsticament fins al 1777 i civilment fins al 1795. Des d'aquell moment les festes de Sant Joan que es celebraven des d'almenys el S. XVI passarien a un segon pla.

Els tres primers documents que testifiquen la celebració de Moros i Cristians a la nostra població són de 1839,1840 i 1841. El de 1839 és un article del "Seminario Pintoresco Español", en el qual es descriuen les festes de Biar i se citen altres pobles veïns on se celebren de manera similar festes de Moros i Cristians com ara Alcoi, Onil i Beneixama. El text trobat del 1840 és una reglamentació de les nostres festes, on s'estableix per a aquell any qui exercirà el paper de moro, qui el de cristià, així com la forma d'elecció de capità i alferes. Finalment, el document datat el 1841 és el cèlebre escrit en què D. Miguel Payá i Rico, que amb el temps arribarà a ser cardenal primat d'Espanya, descriu els actes d'inauguració de l'actual església parroquial, i on apunta ja amb total normalitat que "cada dia hi va haver Moros i Cristians menys l'últim", fent referència als dies 7, 8 i 9 de setembre d'aquell any. Recordem que per aquestes dates encara no són molt comunes aquestes festes a les poblacions del voltant, així a Bocairent no comencen els Moros i Cristians fins a 1859, a Ontinyent fins a 1860 o a la veïna Villena no començaran fins a 1845.

La consolidació de les Festes de Moros i Cristians de Beneixama va anar acompanyada de la fundació d'una pionera banda de música a la nostra localitat, element imprescindible en la celebració de qualsevol esdeveniment civil o eclesiàstic. Fundada també a instància de D, Miguel Payá i Rico, aquesta va néixer l'any 1841 amb la intenció de pacificar els veïns de Beneixama, que en aquell moment romanien dividits a causa de les Guerres Carlistes, no debades s'anomena Societat Musical La Pau de Beneixama. La importancia de la banda dins de les nostres Festes Patronals es multiplica a partir d'un fet esdevingut durant les darreres dècades del segle XIX. Els germans Parra, Eleuterio i Manuel, van aconseguir vincular-se de diferents maneres a la "Banda de Música del Real Cuerpo de Guardias Alabarderos de Madrid" des d'on van remetre nombroses partitures per a que foren interpretades per la banda del seu poble natal, sumant un arxiu de peces molt important, el qual es va revaloritzar després de la destrucció de l'Arxiu dels Alabarders de Madrid a causa d'un incendi. 

El 1876 es va consolidar un altre dels elements principals dels Moros i Cristians de Beneixama. El famós poeta local, Joan Baptista Pastor i Aicart, va compondre les dues primeres ambaixades el 1872, amb les quals es representa la guanyada del castell pel Bàndol Moro el dia 7 de setembre, i la recuperació del castell pel Bàndol Cristià el dia 8 de setembre. Quatre anys més tard, va incorporar algunes millores a les primitives ambaixades i va sumar un tercer acte per al dia 9 de setembre, en el qual el Bàndol Moro decideix convertir-se al cristianisme i abraçar la fe que tenen els cristians a la seua patrona, la Divina Aurora. 

Originàriament, en les Festes de Moros i Cristians de Beneixama, com hem indicat adés, les persones que pertanyien a cada bàndol variaven cada any i no s'integraven en cap agrupació fixa. No obstant això, segurament durant la primera meitat del segle XIX acabarien apareixent les dos agrupacions originàries, la Filà de Moros i la Filà de Cristians. Aquestes filades es formarien a partir de les preferències dels diferents individus que participaven en les Festes, i també a través dels vincles familiars i d'amistat.

La primitiva configuració va romandre intacta durant molt de temps, fins que es va fundar una nova entitat festera l'any 1925, la Comparsa d'Estudiants, adscrita al Bàndol Cristià. Aquesta nova entitat va aconseguir canviar alguns aspectes de les nostres Festes, però segurament la més important fou la democratització de la celebració, ja que va permetre la participació de moltes més persones, i al mateix temps, va fomentar la integració progressiva de la dona en la Festa. La Comparsa d'Estudiants, així mateix, va promoure un día més de festa exclusivament per als seus associats, el Dia dels Estudiants, celebrat des del 10 de setembre de 1926. Es tracta d'una jornada festiva molt característica i vinculada als orígens i natura de la Comparsa d'Estudiants de Beneixama, ja que se celebra una paròdia de les Festes de Moros i Cristians, amb una desfilada i una ambaixada humorística, aquesta última escrita per l'afamat poeta beneixamí José Maria Milán. 

Van haver de passar quasi 50 anys perquè es consolidés una nova entitat festera a Beneixama: la Comparsa de Llauradors fou fundada el 1971 i integrada també al Bàndol Cristià. Aquesta va sorgir a partir de la festa popular que cada any se celebrava al paratge de la Talaeta en honor a Sant Isidre, el patró dels llauradors. Així mateixa, van transcórrer altres quasi cinc dècades per a veure nàixer una tercera comparsa. El 2019 apareixia per primera vegada en el Bàndol Moro una nova entitat, la Comparsa de Pirates, fundada per un entusiasta grups de beneixamins i beneixamines que, igual que la Comparsa de Llauradors temps enrere, pretenia revitalitzar les Festes de Moros i Cristians de Beneixama.

L'any 2021, després d'una profunda investigació per a que les autoritats competents declararen les Festes de Moros i Cristians de Beneixama Festa d'Interés Turístic Autonòmica, fet aconseguit l'any 2019, la Comissió de Festes de Moros i Cristians N. S. de la Divina Aurora va editar un documental anomenat "Arrels i Festa, La nostra història" en què es fa una repassada a la història de les nostres Festes de Moros i Cristians, als seus trets més característics, i a l'evolució d'aquestes al llarg del temps. 

ARRELS I FESTA. LA NOSTRA HISTÒRIA